sabato,27 Luglio,2024
HomeDialetto milanesePoesiiL'estate di San Martino, ovviamente in milanese

L’estate di San Martino, ovviamente in milanese

L’è involtiada, la trista giornada,
da on vèll de scighera frèggia e giazzada;
la galavèrna la quatta tusscòss
e on sgrisor el se sent in di òss.

On Cavallier el ven giò dal cavall
el ved on pòr Crist in fond a la vall,
l’è biòtt e tremant, l’è senza vestii,
e el Cavallier, perché intenerii,
lì in sul moment el se cava el mantèll
gh’en da metà a ‘sto vègg poerèll.

Che meraviglia! Ven foeura in del ciel
on sô tevedin, spariss tutt el gel
e per trii dì el sarà anmò inscì
come on estaa che voeur minga finì.

L’è on prèmi del ciel, l’è on prèmi divin,
el se ciama “L’estaa, de San Martin

san martino
san martino
A tal proposito

Più letti